Cap a Xile!

Demà a les 7h del matí tota una troup ja marxem cap a Xile fins el dia de Reis. Quina il·lusió! Després d'estar  esperant tot un any aquest moment, ja ha arribat!

Ja tinc la maleta a punt i aquest any viatjaré ben cofoia amb algunes cosetes de patchwork fetes per mi. A veure si les trobeu totes!

Com que uns dies anirem a la Patagonia, el gorro fet amb llaneta no hi podia faltar :-)

Només queda dir-vos Bon Nadal i feliç 2014!Per cert, hi entrareu abans que jo!

Una abraçada i fins l'any que ve!

Ser tieta és molt gran!

Aquests dies vaig molt enfeinada entre escola, encàrrecs i també, fent de tieta. Els moments amb la meva neboda no tenen preu, ara només té 5 mesos però és tan desperta que no se'n vol perdre ni una del que passa al seu voltant. I això implica que quan estic amb ella no puc fer res de res. De fet, quan la meva germana em va veure carregada de trastos per fer coses com cosir, scrap o fer ganxet...ja es va fer un tip de riure. I la veritat és que encara no he tocat res del que porto a la maleta, hehehe. Santa innocència! Ara ja sé el que és! :-)

Us deixo una foto del body que ahir va estrenar. És una aplicació tret del llibre "Scandinavian Stitches".

Una abraçada!

Gràcies pels vostres comentaris :-) M'encanten!

Motxilla plastificada

Primera motxilla que faig plastificada! Tenia moltes ganes d'utilitzar aquesta tela, i l'altre dia va ser el moment. En veure-la al TM ja me'n vaig enamorar de seguida, una tela de topets color rosat fort. Vaig decidir fer-me una motxilla d'aquestes que hi cap tot, i què millor fer-la ara per poder posar totes les coses que portaré amunt i avall durant el viatge a Xile (ja us vaig dir que em faria pesadeta amb el viatge..hehe). Així si es mulla no li passarà res. Aquest és el resultat.

Ja queda menys...

Una abraçada!

Xile ens espera!

El desembre ja ha arribat i el dia 21 d'aquest mes, agafem les maletes i marxem cap a Xile. Quines ganes tan i tan grans! No us ho podeu imaginar! Fa quasi 8 anys que no veig a la meva família xilena, fa 8 anys que no abraço a la meva àvia i serà el primer cop que podrem celebrar el Nadal junts. Quina il·lusió! Algú es preguntarà perquè tinc la família allà, doncs bé el meu pare és xilè. Serà el meu tercer cop que hi vaig, i sempre hi ha un munt de ganes de tornar-hi. 

Ah! I aquesta vegada amb en David en hem agafat un vol per visitar la Patagonia. Si és que...aquest compte enrere es farà etern!

Aquí us deixo el porta documents que he cosit per no perdre res de res...qui em coneix ja sap que sóc capaç de deixar-me allò més imprescindible! Toquem fusta perquè tot vagi bé! hehehe

Em vaig oblidar de fer el punt de festó! Esperem que la cola aguanti.. 

Amb molts apartaments per portar-ho tot ben ordenat

Bon inici de setmana!

Una abraçada.